CURS EN LÍNIA
Feminicidi: concepte, justícia i memòria social
Comença el 19 d’octubre de 2026
Curs gratuït amb 80 hores certificades
Coordinat per Graciela Atencio
INSCRIU-TE AQUÍ
Període de formació: del 19 d’octubre al 18 de desembre de 2026.
Durada: 80 hores.
El curs aborda el feminicidi, l’assassinat de dones pel fet de ser dones, com l’expressió més extrema de la violència patriarcal. Recorre el concepte des del seu origen teòric i polític fins al seu reconeixement en el marc internacional dels drets humans, i des d’aquí fins a la documentació de casos, la investigació judicial, la memòria social de les víctimes i l’art feminista.
El programa combina mirades complementàries: el dret internacional, les polítiques de la Unió Europea, el periodisme de dades, la medicina forense, la història de l’art i la veu de familiars de les víctimes. Inclou l’anàlisi del feminicidi a Espanya, Itàlia i Alemanya, i la presentació de l’Informe de feminicidis i altres assassinats de dones a Espanya 2025, elaborat per Feminicidio.net.
El feminicidi no culmina amb l’assassinat d’una dona. Anomenar-lo, explicar-lo, investigar-lo amb diligència i preservar la memòria social de les dones assassinades són formes de reparació social.
Adreçat a: professionals i treballadores/ors de la prevenció i la intervenció en violència masclista; operadores/ors jurídiques/ics, professionals sanitaris; periodistes i investigadores/ors; integrants d’ONG i associacions feministes; i persones interessades a aprofundir en l’estudi del feminicidi.
Objectiu general
Proporcionar una comprensió crítica del feminicidi com a concepte teòric, categoria jurídica i fenomen social, per enfortir la capacitat de documentació, investigació, prevenció i reparació social.
Objectius específics
- Conèixer l’origen i l’evolució del concepte de feminicidi i el seu lloc en el marc dels drets humans de les dones.
- Analitzar la situació del feminicidi a la Unió Europea i, en particular, a Espanya, Itàlia i Alemanya.
- Comprendre la importància de documentar els feminicidis des de la societat civil i la contribució de Feminicidio.net a la seva visibilització.
- Conèixer els estàndards d’investigació forense i judicial del feminicidi.
- Reflexionar sobre la memòria, la reparació social i la representació de les víctimes, des de la veu de les famílies i des de l’art.
Metodologia i certificació
Asincrònica, amb una videoconferència setmanal de dues hores. El curs es planteja com un procés de reflexió crítica que es nodreix de les lectures i els materials proposats, de les sessions amb les ponents i de l’intercanvi d’experiències entre l’alumnat. Les 80 hores certificades inclouen les sessions en directe i el treball autònom de lectura i visionament.
Es desenvoluparà a través de la plataforma d’e-learning de Feminicidio.net, en la qual es combinarà la formació asincrònica amb sessions en directe i classes magistrals d’expertes en format de seminari.
Les classes i els seminaris en línia s’impartiran els dilluns 19 i 26 d’octubre, els dilluns 2, 9, 16, 23 i 30 de novembre, i els dimecres 9 i 16 de desembre, de 18 a 20 h. Aquestes videoconferències inclouen un espai posterior de participació, preguntes i debat. Totes les sessions seran enregistrades i es podran veure en diferit per a qui no hi pugui assistir en directe.
Paral·lelament, a la plataforma de formació de Feminicidio.net es posaran a disposició de l’alumnat materials didàctics específics (lectures, recursos i continguts complementaris). Els continguts s’habilitaran de manera progressiva a mesura que avanci el curs i continuaran accessibles fins que finalitzi.
L’assistència als seminaris requereix inscripció prèvia obligatòria; són gratuïts i compten amb certificació d’assistència. S’hi aprofundeix en temàtiques específiques mitjançant la intervenció d’expertes convidades que amplien l’enfocament teòric i aplicat del curs.
Per obtenir el certificat cal:
- Llegir i visionar els materials bibliogràfics recomanats.
- Assistir al 75 % de les videoconferències o veure’n els enregistraments.
- Aprovar el test final.
- Respondre l’enquesta de satisfacció.
PROGRAMA DEL CURS I PONENTS CONVIDADES
19 d’octubre
Anomenant l’innominable: de ‘els drets de les dones són drets humans’ a les legislacions específiques sobre feminicidi
Alda Facio, jurista i experta internacional en gènere
Alda Facio és jurista i escriptora feminista, experta internacional en drets humans de les dones, amb un postgrau en Jurisprudència Comparada i Dret Internacional per la Universitat de Nova York (NYU). Entre el 2014 i el 2020 va formar part del Grup de Treball de l’ONU sobre la discriminació contra la dona i la nena. Va ser una de les redactores dels primers esborranys de la Convenció de Belém do Pará i de la Declaració de l’ONU sobre l’eliminació de la violència contra la dona, i va participar en la redacció del Protocol Facultatiu de la CEDAW. El 2005 va assessorar el secretari general de l’ONU en el seu estudi sobre la violència contra les dones. Va fundar l’Instituto de Derechos Humanos de las Mujeres, que dirigeix acadèmicament, i presideix la Fundación Justicia y Género (Costa Rica).
26 d’octubre
El feminicidi a la Unió Europea: evolució del concepte, criminalització i recollida de dades
Cristina Fabré, responsable de l’Equip de Violència de Gènere de l’Institut Europeu de la Igualtat de Gènere (EIGE)
Cristina Fabré Rosell és responsable de l’Equip de Violència de Gènere de l’Institut Europeu de la Igualtat de Gènere (EIGE), on dirigeix els estudis sobre recollida de dades administratives de violència de gènere i sobre el mesurament i el marc conceptual del feminicidi. Entre el 2003 i el 2018 va ser cap d’unitat de l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere i membre de la Comissió d’Igualtat del Consell General del Poder Judicial. Com a consultora ha col·laborat en projectes sobre mesurament de la violència de gènere a l’Amèrica Central i sobre drets de les víctimes en la justícia penal de Turquia (FIIAPP). És llicenciada en Antropologia Social i Cultural i en Ciències de l’Educació, i especialista en Investigació Social Aplicada i Anàlisi de Dades pel CIS
2 de novembre
Feminicidi: del concepte a la documentació de casos
Graciela Atencio, periodista i directora de Feminicidio.net
Graciela Atencio és periodista; ha exercit durant més de vint-i-cinc anys en premsa, televisió i ràdio a l’Argentina, Mèxic i Espanya. Dirigeix des del 2010 Feminicidio.net, observatori contra les violències masclistes reconegut per l’Academic Council on the United Nations System (ACUNS) per la seva documentació del feminicidi a Espanya, que integra el laboratori d’investigació GeoviolenciaSexual i una plataforma de formació en línia. Presideix l’Asociación La Sur, ONG a la qual pertany Feminicidio.net i que ha creat la primera Escuela Abolicionista Internacional, amb formació gratuïta sobre tràfic d’éssers humans i explotació sexual en la qual es matriculen milers de persones cada any. És autora del llibre Feminicidio, el asesinato de mujeres por ser mujeres (Catarata, 2015).
9 de novembre
Presentació de Feminicidios y otros asesinatos de mujeres, Informe España 2025
Graciela Atencio, periodista i directora de Feminicidio.net
Biografia a la sessió del 2 de novembre.
Ana de Blas, periodista i redactora de Feminicidio.net
Ana de Blas és llicenciada en Belles Arts, especialitat de Disseny, i en Periodisme, especialitzada en polítiques d’igualtat, amb formació en Intervenció en Violència de Gènere i en Plans d’Igualtat. Des del 2021 és redactora de Feminicidio.net, on treballa sobre feminicidi i violència sexual a Espanya. És coordinadora i coautora del dossier ¿Qué es la violencia sexual?, coautora del llibre Violación grupal en España i dels darrers informes anuals sobre el feminicidi a Espanya d’aquesta ONG, i publica reportatges, entrevistes i anàlisis de dades a GeoviolenciaSexual.com. És coautora de Democracia woke (El Viejo Topo, 2024). Durant vint anys va ser redactora en cap de Disseny a Ediciones Zeta.
16 de novembre
L’estructura descomposta: trajectòria del feminicidi a Itàlia
Anna Quintelli, filòsofa i investigadora
Anna Quintelli és filòsofa i investigadora. Llicenciada en Filosofia Teòrica per la Universitat de Torí, és doctora en Història del Pensament Polític per la Universitat de Florència amb una tesi sobre la fenomenologia del concepte de feminicidi. Investiga els conceptes de la filosofia política en relació amb el pensament feminista llatinoamericà, amb una atenció especial als vincles entre poder i violència, i entre cos i llenguatge. Militant feminista, ha fet programes i pòdcasts a Radio Blackout de Torí. Treballa també com a tècnica de teatre, pràctica que articula amb la investigació i les formes col·lectives de producció de saber. Tradueix a l’italià Acompañar es político, sobre el col·lectiu No Tan Distintes de Buenos Aires (Agenzia X).
23 de novembre
La introducció del concepte de feminicidi a Alemanya: genealogies llatinoamericanes, activismes i debats polítics i legals
Aleida Luján, doctora en dret
Aleida Luján Pinelo és doctora en Dret i investigadora postdoctoral a la Facultat de Dret de la Universitat de Turku (Finlàndia). Llicenciada en Filosofia per la Universitat Autònoma Metropolitana (Mèxic), va cursar el Màster Erasmus Mundus en Estudis de les Dones i de Gènere (GEMMA) a les universitats de Granada i Utrecht. El seu treball uneix les epistemologies del Sud, el nou materialisme i el posthumanisme amb la teoria jurídica feminista, l’estudi del feminicidi i l’activisme de dades. És cofundadora de Feminizidmap, base de dades independent sobre femi(ni)cidis a Alemanya. Entre les seves publicacions destaquen «Femi(ni)cide: A Cartography» (Signs, 2024) i «Data activism: Feminicidio.net and the mapping of femi(ni)cide in Europe» (Journal of Gender Studies, 2026).
30 de novembre
Memòria i reparació social de les víctimes de feminicidi
Blanca Gutiérrez, familiar de víctima de feminicidi
Blanca Gutiérrez és mare de Carla Fernández, jove de 26 anys assassinada a Girona el 26 de juliol de 2023. Després del feminicidi de la seva filla, i davant la manca d’una associació que acompanyés les famílies, va impulsar AMMA, Asociación de Madres de Mujeres Asesinadas por Feminicidios, la primera associació de familiars de víctimes de feminicidi a Espanya. Des d’AMMA treballa per crear una xarxa que acompanyi i assessori les famílies, perquè cap hagi de començar de zero, i per preservar la memòria de les víctimes sota el lema «Nuestras hijas no son números».
Raquel Orantes, familiar de víctima de feminicidi
Raquel Orantes és la filla petita d’Ana Orantes, assassinada pel seu exmarit el 17 de desembre de 1997 a Cúllar Vega (Granada), tretze dies després de denunciar a Canal Sur, al programa De tarde en tarde, els maltractaments patits durant dècades. El feminicidi de la seva mare va marcar un abans i un després en la consciència social sobre la violència masclista a Espanya. Des de fa uns vint-i-cinc anys, Raquel defensa els drets de les dones i la memòria de les víctimes en jornades, homenatges i mitjans de comunicació. Defineix la seva tasca com «honrar la memòria de les dones que ja no tenen veu».
9 de desembre
La investigació forense dels feminicidis
Miguel Lorente, metge forense i expert internacional en violència de gènere
Miguel Lorente Acosta és metge forense, doctor en Medicina i Cirurgia, especialista en Medicina Legal i professor titular d’aquesta matèria a la Universitat de Granada, on assessora el Vicerectorat d’Igualtat, Sostenibilitat i Inclusió. Ha estat delegat del Govern per a la Violència de Gènere i director general d’Assistència Jurídica a Víctimes de Violència de la Junta d’Andalusia. Ha assessorat en violència de gènere el Congrés, el Senat i el CGPJ, i l’OMS, l’EIGE, ONU Dones i l’ACNUDH. Ha publicat 85 articles científics i 8 llibres, entre els quals La refundación del machismo (2023) i Influenciables: Las redes sociales y la nueva obediencia (Comares, 2026). El 2021 va rebre el Premi de l’Observatori de Violència Domèstica i de Gènere del CGPJ.
16 de desembre
El meu cos és un camp de batalla: art i feminisme contra la violència de gènere
Irene Ballester Buigues, doctora en Història de l’Art
Irene Ballester Buigues (Pedreguer, 1979) és doctora en Història de l’Art per la Universitat de València, on és professora, i màster en Estudis Feministes, de Gènere i Ciutadania per la Universitat Jaume I. Crítica d’art i membre del Consell Valencià de Cultura, és autora de l’assaig El cuerpo abierto. Representaciones extremas de la mujer en el arte contemporáneo i d’articles i llibres sobre publicitat, art i feminisme, i ha comissariat exposicions de dones artistes. Ha estat investigadora i professora convidada a la Universitat Nacional de Colòmbia, la Universitat de Caldas i la UNAM, i ha dirigit els projectes Caminos de creadoras (Ministeri de Cultura, 2021) i Màtria. Relecturas de género y multiculturalidad.
ORGANITZEN:
• Associació La Sud
• geoviolenciasexual.com
• Feminicidio.net
SUBVENCIONAT PER:
• Departament d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya.
• Ministeri d’Assumptes Socials i Agenda 2030.
